Sobre la independència

Estàndard

Aquest post va en català, ja que va dedicat a tots els lectors catalanoparlants.

Com molts sabeu, sóc un català que viu a Sevilla desde fa uns anys.

He crescut a Sants, i em considero una persona bastant polititzada. He participat en moltes manifestacions de la diada, marxes independentistes, tot i que no em considero independentista. Mai he vist la necesitat de marxar d’Espanya, ( Bueno potser en els anys de majoria absoluta de Aznar i quan escoltava la COPE), pero desde unes festes de Gracia xerrant amb en Rolando, he vist la necesitat de defensar el dret a l’autodeterminació.

Crec que el problema que té Catalunya, es semblant al que té Andalucia o altres pobles iberics. El problema es diu CAPITALISME. Les retallades de CIU son un exemple a seguir a tot l’Estat. Per això em fot molt, que CIU ara vulgui liderar un procés cap a la Independència i la gent oblidi les retallades.

Jo vull més democràcia, vull poder escollir, vull tenir dret a l’autodeterminació. Pero si la independència es una majoria absoluta de CIU, no gracies.

Tot això ve per que des de Sevilla on visc m’he plantejat si hagués anat a la manifestació del 11s. I ho sento, pero com deia algú a twitter, jo darrera de CIU en una manifestació no vaig, si de cas, devant, y en direcció contraria.

I es que CIU i el PP són els responsables de les retallades que estan ofegant Catalunya. I es que EN FELIP PUIG ESTAVA A LA MANIFESTACIÓ.

I el discurs de que hem de anar de la ma… ho sento, de la ma d’una gent com Duran Lleida que opina que els “No cap tothom a Catalunya” (eslogan electoral de CIU) jo no em manifesto. O es que ara ens manifestarem també amb la falange y la extrema dreta? Jo no aniré mai a una manifestació amb l’alcalde de Badalona, o amb en Duran Lleida. Diferents partits, mateixes idees. Només canvia la llengua.

Espanya no oprimeix, si de cas el Govern Espanyol. I ho fa en igual mesura que la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

8 pensaments sobre “Sobre la independència

  1. anònim

    Em sembla que no vas gaire informat. A la manifestació ningú anava amb CiU,… no hi havia ningun partit pel mig (evidentment sempre s’apunten per treure vots però no hi pintaven res), es més, molta gent xiulava les declaracions de CiU pq no parlaven obertament de independència. En quan al 25 nov., si vols independència no tens pq votar CiU, també pots votar a ERC, ICV, SI, etc…partits d’esquerres que critiquen durament les retallades i als partits polítics que xupen del pot (concretament SI carrega contra CiU a saco,..mireu les bases dels partits!). Però señors! l’important es que podrem escollir el nostre futur com a país lliurement després de 300 anys de conflictes i de mal conviure,…quanta gent ha sigut empresonada, torturada, exiliada o afusellada per poder votar el que nosaltres tindrem el privilegi de votar! El 25nov ha de ser una gran festa per tothom, Salut!

  2. 13ErN@

    Es complicat està informat des de Sevilla. Catalunya es molt endogamica amb aquestes coses.

    SI partit d’esquerres? en Laporta? vinga va…

    I sobre el empresonament i tortura… quanta d’aquesta gent ha estat empresonada i torturada per ordres de la Generalitat? Cuanta gent han torturat i empresonat els mossos en aquests pocs anys?

    • anònim

      Laporta ja no es de SI….i la Generalitat ha ordenat torturar gent?… com pots dir això…realment crec que no tens coneixement de la història d’aquest país

  3. Efectivament el perill de manipulació i control del procès d’autodeterminació per part d’un partit clarament situat en defensa dels privilegis d’una classe (burgesa) i ideologicament neoliberal hi és i és molt gran.

    Però és molt diferent crear una demanda o voler-ne canalitzar una que ha sorgit autonomament. El procès de l’ANC, tot i no agradar-me les cnclusions, és molt interessant des d’una òptica de pràctica democràtica innovadora en una Europa on ja no es mou res si no és per pur pataleig (quan em toquen lo meu) o per xenofòbia (mirta l’ascens de les dretes).

    A la mani de l’11 era ridiculament l’immensa majoria de la gent va desfilar deixant els partits enrera. A les entrevistes la gent parlava de llibertat, de dignitat, de dret a decidir molt més que de calers. No hi havia cap eslogan contra els altres pobles d’Espanya, ni del món. Hi havia gent migrada de molts llocs i per descomptat gent andalusa, extremenya, gallega, castellana.

    És obvi que les dretes d’aquí i d’allí jugaran la carta de l’enfrontament entre pobles. Depén de nosaltres, espanyols, europeus, que no ho aconsegueixin i que una separació, justa i necessària, d’un estat avasallador i tan amarat de franquisme es converteixi en una ocasió de profundes transformacions polítiques i socials. S’haurà d eredefinir el marc institucional, d’encaix econòmic amb el context, construir nous models de país (a Catalunya i Espanya). No hi tenim res a dir com a moviments? (Alguns parlen d’estat socialista, perquè no una federació lliure de municipis o assemblees terrtorials, o repúbliques federades de comunidades)

  4. retza

    Em sembla d’una superficialitat important el fet que condicionis la llibertat d’un poble a decidir el seu futur colectiu, a qui mani o no mani després. No és admisible que condicionis una llibertat tan fonamental com es el dret a l’autodeterminació d’un poble, recollit com a principi dels drets humans, a un argument tant absolutament partidista com aquest. Per aquesta regla de tres, hauries de deixar ara mateix de ser ciutadà espanyol, renunciant a la teva ciutadania, donat que el sistema en el qual vius no és el que a tu t’agrada. Per descomptat que no ho faràs, doncs la hipocresia i la superficialitat amb la que argumentes un fet tan transcendental com és l’emancipació nacional posa els pels de punta. Crec que t’has perdut el fil de la història estan a Sevilla noi. Faries bé de documentar-te una mica sobre el tema abans d’escriure-hi amb aquesta sorna, com qui parla d’anar a comprar el pa. Estem parlant d’un projecte colectiu social, nacional, inclusiu i constituient. Per si no ho has entès bé encara, estem parlant de crear una societat catalana i de demostrar que tenim quelcom de positiu a aportar al Món. Tenim dret a fer el model de societat que ens dongui la reial gana, al igual que ho han fet 200 països del Món. Em sap greu que es teves alçades de mira es redueixin als teus peus. Un mínim de respecte pel que va ser la manifestació més gran de la història de Catalunya noi, on el 20% de la població va sortir al carrer per demanar un nou model de convivencia política i social. Ja que l’una es indestriable de l’altre. Si 10 milions de persones convocades pel 15M s’haguessin concentrat a Madrid demanant un canvi, estic segur que no et cansaries d’aplaudir-los. Llàstima que el sectarisme ideològic et privi de fer un análisi més profund de la realitat que t’envolta.
    Per cert, pel dret a l’autodeterminació faltaria més que estiguessis d’acord noi, d’altra banda et situaries tu solet amb els que prohibeixen qualsevol consulta al poble que es vol determinar lliurement.

  5. 13ErN@

    Estimat/da retza,
    En cap moment he volgut lligar la llibertat d’un poble a decidir al futur polític. Es més, crec que aquesta llibertat a decidir es inapelable.

    En cap moment he negat el dret a dedicir, a més, el defenso. Pero com que tenim dret a decidir, podem decidir que no volem un estat capitalista, no? o només tenim dret a decidir que volem un estat? es igual com sigui aquest estat? De veritat es igual?

    Dius que es un argument partidista. Precisament aquesta politització partidista es el que em molesta en aquest moment tan “trascendental”.

    Manifestacions grans hi ha hagut moltes a Barcelona, des de el No A la guerra a la d’en Lluch, pasant per l’11s d’aquest any i d’altres. No crec que hagui faltat al respecte de ningú. Ni tampoc he valorat les alçades de mira de ningú ni crec haver parlat amb sorna.

    El que comentes del 15m, clar que ho aplaudiria, igual que vaig aplaudir el aturemelparlament el 15j o el reocupament de pl catalunya el 27m. Si el 15m estigués CIU o el PP o el PSOE, no m’hi veuries pas. t’ho aseguro. Jo amb aquesta gent per anomenar-los d’alguna forma, no vull res.

    I perdona, pero no em considero ciutadà espanyol. Em considero santsenc i català. I ja m’agradaria poder renunciar a un estat i un govern tan poc democràtic com el Govern Espanyol o la Generalitat de Catalunya ( o la Junta d’Andalucia on visc)

  6. retza

    L’anàlisi que has fet al blog és el mateix que fan els analistes de la meseta, és a dir, què coi passa ara a catalunya on un govern de CIU organitza la que organitza per demanar no sé què i guanyar les eleccions. Et puntualitzo al respecte el següent:

    1. La manifestació la va convocar la SOCIETAT CIVIL a través de la ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) amb un lema clarament independentista per la diada de l’11 de setembre. Per entendre tot el que ha anat passant et recomano fer una ullada tant a la trajectòria que ha seguit l’ANC com l’AMI (Associació de Municipis per la Independencia), així com la manifestació del 10J o les consultes per sobre la independencia iniciades a Arenys de Munt el 2009. És a dir, en breus paraules, el procés d’emancipació nacional ha estat liderat i marcat per la societat civil i el món municipal. Sols analitzant aquest fet, entre d’altres, fa que clarament copsem que el moment on ens trobem ara, avui, hagi esdevingut un camí gradual i de no retorn, i no un moment fruit d’una reacció conjuntural.

    2. La convocatòria de la ANC, realitzada completament AL MARGE DE PARTITS POLÍTICS, adquireix unes dimensions que fa preveure una manifestació històrica per la diada. Dades que es van coneixent a mesura que passen els dies com el lloguer d’autobusos (més de 1000) o de trens per part de l’ANC fan saltar les alarmes a les seus dels partits polítics, que veuen com la societat civil pren les regnes del destí d’aquest país i s’hi han de posat vulguin o no a la cua per no quedar retratats per la història.

    3. A últim moment, partits com UDC i PSC, desbordats per la dimensió dels esdeveniments, decideixen enviar-hi representació a la manifestació. Els uns i els altres intenten DESVIRTUAR el missatge original i inequívoc de la convocatòria, intentant introduir noves falques per tal de rebentar el sentit de la manifestació. No ho aconsegueixen però.

    4. La manifestació, donat el nombre de persones assistents, el lema, i el caràcter festiu i positiu de la mateixa (no es va contra ningú sinó a favor de un projecte il·lusionant, col·lectiu, transversal i inclusiu), fa que l’agenda dels partits polítics PER PRIMERA VEGADA A LA HISTÒRIA DE LA DEMOCRACIA quedi marcada per aquesta data i per la voluntat del poble que es manifesta. Tant és així, que la manifestació ha constatat un canvi radical de la política de peix al cove i encaix a espanya per part de CDC i UDC, i una acceptació històrica del dret a l’autodeterminació per part del PSC. El gir independentista arran de la manifestació de l’agenda política catalana es indiscutible.

    5. El procés d’autodeterminació, com en tot país normal, el liderará un conjunt de partits d’ideologia diversa, que comparteixin en comú l’exercici d’aquest dret en el seu programa.

    No tinc cap dubte que aquest projecta que s’inicia ens durà a una societat més justa i radicalment més democràtica. Simplement, i com a primera conseqüència, el fet de deslliurar-nos del franquisme sociològic i polític en serà un gran pas.

    Segueixo el teu blog i sovint hi trobo reflexions molt interessants, pero en aquest cas hi he trobat a faltar com ja t’he comentat anteriorment una manca d’análisi i profunditat de l’assumpte.

    Salut!

  7. Manu

    Gràcies Bernat, tenia ganes de saber que opinaves, trobe a faltar no poder parlar amb calma de tot açò. Potser la propera vegada que baixem a Sevilla. Una abraçada des de Bilbao!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.