Aquest post va en català, ja que va dedicat a tots els lectors catalanoparlants.

Com molts sabeu, sóc un català que viu a Sevilla desde fa uns anys.

He crescut a Sants, i em considero una persona bastant polititzada. He participat en moltes manifestacions de la diada, marxes independentistes, tot i que no em considero independentista. Mai he vist la necesitat de marxar d’Espanya, ( Bueno potser en els anys de majoria absoluta de Aznar i quan escoltava la COPE), pero desde unes festes de Gracia xerrant amb en Rolando, he vist la necesitat de defensar el dret a l’autodeterminació.

Crec que el problema que té Catalunya, es semblant al que té Andalucia o altres pobles iberics. El problema es diu CAPITALISME. Les retallades de CIU son un exemple a seguir a tot l’Estat. Per això em fot molt, que CIU ara vulgui liderar un procés cap a la Independència i la gent oblidi les retallades.

Jo vull més democràcia, vull poder escollir, vull tenir dret a l’autodeterminació. Pero si la independència es una majoria absoluta de CIU, no gracies.

Tot això ve per que des de Sevilla on visc m’he plantejat si hagués anat a la manifestació del 11s. I ho sento, pero com deia algú a twitter, jo darrera de CIU en una manifestació no vaig, si de cas, devant, y en direcció contraria.

I es que CIU i el PP són els responsables de les retallades que estan ofegant Catalunya. I es que EN FELIP PUIG ESTAVA A LA MANIFESTACIÓ.

I el discurs de que hem de anar de la ma… ho sento, de la ma d’una gent com Duran Lleida que opina que els “No cap tothom a Catalunya” (eslogan electoral de CIU) jo no em manifesto. O es que ara ens manifestarem també amb la falange y la extrema dreta? Jo no aniré mai a una manifestació amb l’alcalde de Badalona, o amb en Duran Lleida. Diferents partits, mateixes idees. Només canvia la llengua.

Espanya no oprimeix, si de cas el Govern Espanyol. I ho fa en igual mesura que la Generalitat de Catalunya.