200 meses burxant

Estàndard

Si alguien ha hablado mas de cinco minutos conmigo, conoce la burxa y Sants, mi barrio. Mecda igual estar en Sevilla. Uno lleva el orgullo Santsenc hasta la muerte.

Pero ese orgullo de barrio es debido en parte a mi queridisima burxa. Un proyecto comunicativo de barrio donde conoci, aprendí ñ y crecí junto a gente increíble.

Aprendí el compromiso, el activismo, a maquetar, a escribir, a no deformar logos, a tomar decisiones asamblearias…

Entré con 20 años siendo un adolescente tardío y salí 4 años mas tarde siendo un activista de base.

Cuando me vine a vivir a Sevilla, sentí q me faltaba una parte de mi. La distancia con amigos y familia ya me la imaginaba, pero el mono de burxa no me lo esperaba.

Y así acabe en otro proyecto comunicativo como Diagonal.

Este sábado 20 de febrero, La burxa celebra su mayoria de edad, con sus 200 números. (Bueno, quizás son algunos mas, en mi época nos repetimosmo comimos algún numero… Cosas de los cierres maratonianos …). Total, que después de mucho pensarlo, he decidido escaparme y asistir a la celebración de esta fecha señalada.

Y es que uno, sigue llevando a LaBurxa en el corazón, aunque sigan sin enviármela a Sevilla.

Assemblea oberta de La Burxa

Estàndard

Assemblea oberta dissabte 17 de desembre a les 12h a Can Vies.

Us hi esperem!

Veïnes i veïns, necessito un cop de mà. Encara que surti cada mes al carrer, estic bastant fluixa de forces. Potser vosaltres no ho haveu notat, però cada cop hi ha menys persones que fan possible la meva publicació. Moltes vegades m’heu repetit que sóc del barri, doncs necessito que em doneu una empenta.

Podeu col·laborar amb mi de formes molt diverses. Les més evidents són les de redactora, il·lustradora, fotògrafa o maquetadora. Però encara que aquestes feines són les més visibles, no són més importants que les altres. A les nostres assemblees hi falta gent i és el lloc on es prenen les decisions més importants: hi decidim els continguts mensuals i ens repartim la feina. Cada secció té unacoordinadora que s’encarrega de maquetar i assegurar-se que no quedi cap espai buit. Doncs bé: hi ha algunes seccions que s’estan quedant sense coordinadores. També estic molt agraïda a les meveseditores, que cada mes s’asseguren que no surti sense faltes, però elles van molt enfeinades i no els hi aniria malament una mica d’ajuda.

La meva distribució també s’està convertint en un problema i és ben fàcil de fer-la! Només cal que de camí a casa m’aneu deixant en algun dels punts que ja us diran les meves companyes. Si a més d’això aconseguim desencallar les subscripcions estaré més que contenta, ja que moltes persones que estan subscrites i que viuen fora del barri fa temps que no em reben a casa seva.

I si parlem dels calerons… també estic en crisi! No en tinc prou amb els diners de l’Assemblea de Barri, necessito els ingressos de la publicitat i m’estic quedant sense anuncis. El contacte amb els anunciants és senzill i ens aniria molt bé revisar-lo.

Heu entrat a la meva web o consultat el meu perfil a les xarxes socials? Sé que estem a l’època 2.0 però em faig un embolic amb les noves tecnologies, potser em podríeu ajudar a posar-me al dia.

Per tot això us convido el dissabte 17 de desembre a Can Vies a les 12 del matí. Així podrem parlar tranquil·lament de tot plegat. Si no podeu venir aquell dia em podeu escriure a laburxa@gmail.com i segur que ens podem trobar en un altre moment.

Durant aquest 13 anys us he tingut al meu costat i sé que no em fallareu.