MANIFEST
PER UN VERITABLE PROCÉS DE REGULARITZACIÓ
CAP PERSONA ÉS ILEGAL
Des de fa aproximadament un mes, centenars d’immigrants “sense papers” es troben tancats en universitats, centres socials, esglèsies i altres locals de Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Vicenç dels Horts, l’Hospitalet i Terrassa. Molts d’ells porten més d’un mes en vaga de fam (alguns també en vaga de set, dels quals ja han anat a l’hospital més d’una desena). Són centenars de persones que estan defensant la pròpia vida, posant-la en perill. Una realitat massa molesta i per aquest motiu, invisibilitzada. Aquestes reivindicacions són la continuació de les lluites que des de fa anys protagonitzen els i les immigrants amb una especial rellevància a Barcelona i Catalunya, i reclamen el dret de les persones a circular i residir lliurement, exigint també el tancament dels centres d’internament per migrants, i la regularització àmplia i sense condicions.
En definitiva, el reconeixement que cap persona és ilegal.
Aquesta lluita es dóna en el marc de l’actual procés de regularització del govern central, que finalitza el proper 7 de maig. Aquest procés queda molt lluny de cobrir les necessitats de les comunitats migrants que resideixen o viatgen pel nostre territori, fet que el propi govern reconeix indirectament a l’acceptar que centenars de mil.lers de persones en quedaran excloses. Els requeriments d’aquest procés – un contracte de treball, el padró o el certificat de penals – són inaccessibles per la majoria de persones afectades per la Llei d’Extrangeria. Les modificacions introduides pel govern respecte al padró no suposen cap solució a efectes pràctics, més aviat responen a la necessitat del govern de tranquilitzar l’opinió pública. La peça clau és l’imprescindible contracte de treball en mans d’uns empresaris que necessiten de la mà d’obra barata i sense drets que conforma el col.lectiu de “sense papers” (construcció, treball domestic, agroindustria…): l’economia de l’Estat espanyol és sostinguda en un 21% per l’anomenada economia submergida. Qui els farà un contracte? De moment s’han donat més acomiadaments que contractes.
Només s’han aprofitat d’aquesta situació les màfies, que estan venent contractes de treball per quantitats que arriben als 8.000 euros, amb una actitud permissiva per part del govern.
Per aquest motiu, es necèssaria la mobilització de la societat catalana contra aquesta situació ‘injustícia, fruit de la Llei d’Estrangeria que només dóna dues sortides: la detenció i posterior expulsió. O la persecució dins la més absoluta de les marginacions.
Des del món de la cultura i les arts, l’esport, l’associacionisme, l’ensenyament universitari, la investigació, les organitzacions en defensa dels Drets Humans… exigim al govern un veritable procés de regularització que suposi: l’acceptació de qualsevol document acreditatiu que la persona immigrada viu al pais; que no sigui necessari un contracte de treball per accedir al permís de residència, ja que ho fa impossible el fet d’estar supeditat a la voluntat empresarial; no haver de presentar el certificat de penals donat que en molts països d’origen aquest document no existeix, o triga mesos en ser realitzat, o no hi ha ambaixada, o és requerida la presència de la persona que el solicita… ; la renovació de totes les solicituds denegades per persones que ja teníen el permís de residència i que han perdut els seus drets desprès de molts anys vivint i cotitzant en aquest país; la regularització immediata i sense condicions per als menors d’edat; i que s’allargui el termini de regularització el temps suficient per a poder realitzar les gestions necessàries.
Fem una crida a participar activament en les accions encaminades a trencar el cercle de silenci i indiferència que es vol mantenir envers aquestes reivindicacions, a ajudar que es reconegui el dret de les persones migrants a fer pública la seva situació de necessitat, a la difusió de les seves reivindicacions mitjançant les formes que els hi són pròpies, i que en aquesta i altres campanyes s’han demostrat legítimes: vagues de fam, tancaments, accions i crides al suport de la resta de la societat catalana… Si no tenen cap dret només els hi queda el seu propi cos com a recurs per visibilitzar i denunciar la seva situació.
SI PAPERS PER TOTHOM ÉS UNA UTOPIA, ELS DRETS HUMANS SÓN UNA UTOPIA
